El CT BETA desenvoluparà noves metodologies per reduir el malbaratament alimentari al sector primari

Cada any es perd o malbarata una gran quantitat d’aliments al llarg de tota la cadena de valor alimentària, des de la producció primària fins al consum final, la part més visible i segurament més alarmant. Les estimacions més recents fetes per entitats com la World Wildlife Fundation indiquen que, només al sector primari, la xifra mundial de malbaratament alimentari pot arribar fins als 1.200 milions de tones. D’acord amb les dades de la FAO, un terç dels aliments produïts per a consum humà al món poden ser malbaratats. A Catalunya, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el malbaratament alimentari d’origen domèstic i comercial pot arribar a ser de 262.000 tones, el que equival a 35 kg per persona a l’any.

Davant d’aquesta realitat, investigadors del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic -Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) estan treballant en el desenvolupament d’eines i mecanismes que ajudin a monitorar i controlar la pèrdua d’aliments a l’etapa de la producció primària. Aquesta etapa inclou principalment les activitats agrícoles, l’aqüicultura, la pesca i altres processos similars, on moltes pèrdues d’aliments es produeixen al camp i després de la collita (és a dir, en el procés de manipulació i emmagatzematge). Habitualment és una etapa difícil de monitorar, atès que amb els recursos tècnics actuals es requereix molt de temps o té un cost econòmic molt alt.

“El malbaratament alimentari suposa un impacte negatiu per a la societat en molts nivells, i provoca inseguretat alimentària i genera impactes ambientals de tota mena”, explica Joan Colón, cap de l’Àrea de Comptabilitat i Optimització de la Sostenibilitat del CT BETA. Aquests impactes poden incloure emissions de gasos d’efecte hivernacle innecessàries, malbaratament de recursos hídrics i degradació d’alguns ecosistemes i de la seva biodiversitat. La suma de tots aquests factors s’acaba traduint en importants pèrdues econòmiques i en un perjudici social. Per sensibilitzar la població sobre aquest fenomen, el 29 de setembre es commemora el Dia Internacional de la Conscienciació de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari.

FOLOU, un projecte europeu coordinat pel CT BETA

Per aprofundir en la recerca de nous mecanismes per combatre el malbaratament alimentari al sector primari, en els pròxims mesos s’iniciarà el projecte europeu FOLOU, coordinat pel Centre Tecnològic BETA i finançat pel programa Horizon Europe. L’objectiu principal de FOLOU és posar la base per crear noves eines i metodologies que permetin ser conscients de la magnitud i l’impacte de les pèrdues d’aliments a l’etapa de la producció primària. Colón, investigador principal del projecte FOLOU, explica que “a més de permetre harmonitzar el mètode de càlcul entre diferents realitats europees, també permetrà disposar de millors registres nacionals i europeus sobre malbaratament alimentari”.

FOLOU tindrà un vessant tecnològic molt rellevant, ja que segons Colón “esperem validar l’ús de sis tecnologies aplicades de forma innovadora al control del malbaratament alimentari, com ara sistemes de reconeixement d’imatge o intel·ligència artificial”. Com a resultat destacat, FOLOU crearà una nova eina d’avaluació de la sostenibilitat que permeti quantificar de forma eficient, estandarditzada i fiable els impactes ambientals, econòmics i socials derivats del malbaratament alimentari, per poder identificar sobre quines etapes de la cadena de valor convé actuar.

Avui en dia encara hi ha la necessitat urgent de trobar mètodes clars per calcular la magnitud de les pèrdues provocades pel malbaratament alimentari i poder aplicar mesures realment eficients per reduir-lo. La Comissió Europea va establir recentment un mètode comú i requisits mínims de qualitat per reduir la quantitat de residus alimentaris en l’àmbit nacional, però encara es tracta d’un enfocament molt general que no inclou totes les realitats del sector primari. En molts casos, això és degut al desconeixement i a la poca comprensió de la seva realitat.

Des del projecte FOLOU es treballarà per garantir l’adopció dels resultats del projecte per part de totes les parts interessades principals: productors primaris, detallistes, consumidors, responsables polítics i investigadors. FOLOU tindrà un pressupost global de gairebé 7 milions d’euros per a un consorci internacional format per 16 socis, en el qual també seran presents, de forma destacada, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’ARC. A Catalunya, també comptarà amb la participació de la Fundació Espigoladors.