El BETA participa als «European Research and Innovation Days» en el debat sobre el futur de la innovació agroalimentària a Europa

Què passa quan un projecte europeu s’acaba just en el moment en què una innovació està a punt de fer el salt a la pràctica? El director del Centre Tecnològic BETA, Sergio Ponsá, ha plantejat aquesta qüestió a la taula rodona Spotlight on Agriculture and Food Systems, celebrada l’11 de novembre a Brussel·les. Ponsá ha defensat que les solucions que ja han demostrat el seu potencial puguin accedir a suport per continuar desenvolupant-se, amb procediments més senzills i objectius verificables a cada etapa.

La taula ha format part de la setena edició dels European Research and Innovation Days, que han reunit responsables polítics, personal investigador, empreses i representants de la societat civil per debatre com la recerca i la innovació poden reforçar la competitivitat, la resiliència i la sobirania tecnològica d’Europa. Ponsá ha compartit el debat amb l’eurodiputada Biljana Borzan, la responsable de transferència tecnològica i comercialització de Teagasc, Siobhán Jordan, i el director executiu d’EIT Food, Richard Zaltzman.

La sessió s’ha emmarcat en AgRI 2040 i Food 2040, els dos marcs amb què la Comissió Europea orienta la recerca i la innovació en agricultura, silvicultura, zones rurals i sistemes alimentaris. En aquest context, Ponsá ha plantejat que el futur programa Horizon Europe i el Fons Europeu de Competitivitat, tots dos en fase de proposta, es coordinin amb els instruments de la política agrària comuna i amb els programes estatals i regionals. Aquesta coordinació pot facilitar tant la inversió per desplegar una tecnologia com l’acompanyament necessari per adoptar una nova pràctica agrària.

Adaptar les solucions a cada territori

Ponsá ha defensat que els productors, les cooperatives, les empreses, els serveis d’assessorament, els centres de recerca i les administracions participin des del moment en què es defineix el repte. Ha assenyalat que, a més de comprovar si una tecnologia funciona, cal saber si el territori disposa de la infraestructura, les competències i la inversió necessàries per fer-la servir. També ha proposat implicar abans les autoritats reguladores per aclarir quines proves calen i agilitzar les decisions mantenint els estàndards de seguretat.

Amb els projectes NutriKnow i Aquagri-Know com a exemples, Ponsá ha explicat que estendre una innovació a altres regions europees sovint vol dir adaptar-la a sistemes productius i necessitats diferents. Els assajos en explotacions agràries, els laboratoris vius i les xarxes d’assessorament poden facilitar aquesta adaptació i ajudar a incorporar les necessitats dels productors a les futures prioritats de recerca.

La intervenció també ha abordat qui es beneficia del valor que genera la innovació. En la bioeconomia, per exemple, els productors poden aportar la biomassa que després es transforma en nous productes. Ponsá ha defensat que aquesta transformació també generi oportunitats per al sector primari i per als territoris rurals. Amb vista al 2040, ha situat l’adopció a Europa del coneixement i les tecnologies que s’hi desenvolupen com una manera de reforçar la competitivitat europea i d’obrir oportunitats per a la pagesia i la indústria alimentària.