El CT BETA comença el projecte SEACURE per fer front a la contaminació per nutrients al Mar Mediterrani
Mitjançant solucions de prevenció, reducció i remediació, es vol mitigar l'excés de nutrients (nitrogen i fòsfor), que es transporten pels sistemes terrestres a través dels rius fins al mar, i poden provocar l’eutrofització de l'ecosistema.
Mitjançant solucions de prevenció, reducció i remediació, es vol mitigar l’excés de nutrients (nitrogen i fòsfor), que es transporten pels sistemes terrestres a través dels rius fins al mar, i poden provocar l’eutrofització de l’ecosistema.
Molts dels nutrients, com el nitrogen i el fòsfor, que es troben en els productes fertilitzants pel creixement agrícola, viatgen per les pluges fins als rius, que després desemboquen al mar. O bé, aquests nutrients també es troben en l’aigua que surt de les depuradores i més tard va als rius. Això pot provocar un desequilibri de l’ecosistema aquàtic que pot acabar amb la seva eutrofització.
Què és l’eutrofització i com es pot mitigar
L’excés i el desequilibri de nutrients indueix la proliferació d’algues als ecosistemes aquàtics. Això provoca una sèrie de reaccions en cadena amb conseqüències greus com ara la falta d’oxigen que provoca la mort de formes de vida més grans, com els peixos.
Per fer front a aquesta problemàtica, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC ha posat en marxa el SEACURE. Aquest projecte, coordinat pel mateix CT BETA amb el finançament del Programa Horitzó Europa, compta amb 25 socis d’arreu d’Europa. A Catalunya en formen part el Departament d’Agricultura, Pesca, Ramaderia i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, el CREAF, el Clúster Català de l’Aigua, l’Associació l’Era i MedWaves (un centre integrat a l’Agència Catalana de Residus).
SEACURE té per objectiu fer front la contaminació per nutrients en el sistema sòl-riu-mar al Mediterrani. Les solucions innovadores que es volen demostrar es divideixen de tres categories enfocades en la prevenció, la reducció i la remediació. Es provaran en 6 zones pilot de 3 països mediterranis; Espanya, Itàlia i Grècia. Aquestes són zones on hi ha més problema d’excés de nutrients. A Espanya en les zones del Mar Menor (Murcia) i a la Catalunya Central, a Itàlia al Delta del Po i al riu Esino, i a Grècia al Delta del riu Axios.
Prevenir la pèrdua de nutrients des del principi
El projecte vol aplicar estratègies per prevenir l’entrada en excés de nutrients als sistemes agrícoles. Això demana trobar solucions que permetin reduir l’ús de fertilitzants minerals, com ara promoure pràctiques d’agricultura de precisió, en les que els nutrients s’utilitzen només en les zones on se’n necessita. O incentivar els cultius perennes, que són cultius que poden ajudar a evitar la pèrdua de nutrients i millorar la salut dels sols. La implementació dels fertilitzants fets a mida (TMF, per les sigles en anglès) a partir de residus orgànics de ramaderia. O la fertirrigació, que consisteix en utilitzar agua enriquida en nutrients d’origen humà o ramader, per regar i fertilitzar els camps a la vegada. Amb aquest sistema es limita l’aplicació de fertilitzants minerals i s’afavoreix la circularitat dels nutrients.
Reduir la pèrdua de nutrients que arriben als rius
El projecte vol aplicar estratègies per disminuir l’entrada de nutrients procedents dels efluents de les depuradores, que arriben als sistemes aquàtics com als rius. Entre les solucions proposades es troben les basades en la natura (conegudes com a NBS) com la fitoremediació, que consisteix en utilitzar organismes naturals, com les microalgues en els sistemes de depuració. Aquestes redueixen la càrrega de nutrients a la sortida de les estacions de depuració d’aigua residual. Una altra estratègia que es provarà és la creació d’aiguamolls artificials, on es derivarà l’aigua de les depuradores perquè plantes i bacteris hi facin una funció depuradora. També s’inclouran solucions tecnològiques, com la desnitrificació biològica. Aquesta tecnologia utilitza bacteris que eliminen els nitrats de l’aigua de forma controlada. S’emprarà aquesta metodologia per tractar l’aigua d’escorrentia dels camps agrícoles del voltant de la conca del Mar Menor a Múrcia.
Remediar la pèrdua de nutrients abans que arribin al mar
Es volen implementar solucions a les zones finals dels rius per evitar que els nutrients arribin al mar. A Grècia, per exemple, es planteja la construcció d’illots flotants amb plantes de llargues arrels capaces de captar nutrients de l’aigua. A Itàlia, al Delta del Po, fa anys que es va crear una xarxa de canals de reg per a ús agrícola, que quan estan plens aporten grans quantitats de nutrients al mar Adriàtic. Per mitigar aquest impacte, s’instal·larà i gestionarà una franja de vegetació al voltant dels canals, les arrels de la qual alberguen bacteris desnitrificants que tenen una gran capacitat de reduir els nivells de nutrients transportats aigües avall.
Es vol veure si les solucions i resultats que s’obtinguin a les regions mediterrànies són escalables a altres zones i països. Així, es podran proporcionar evidències que puguin facilitar la presa de decisions en polítiques de gestió holística dels nutrients a escala regional. Per exemple, en mars com el Bàltic, que també té alts nivells d’eutrofització. La idea és que els països afectats que no participen en el consorci puguin replicar algunes d’aquestes estratègies en la segona fase d’implementació del projecte.