Monitorització de gasos per avaluar la qualitat de l’aire i el benestar dels animals

La mesura dels gasos es fa mitjançant dues metodologies:

• Seguiment continu de les concentracions per tal de generar mapes d’isoconcentració.
• Mesura directa de la taxa d’emissió a través d’una cambra de flux.

Els principals gasos i compostos analitzats són:

• Gasos d’efecte hivernacle (CO2, CH4 i N2O)
• Compostos volàtils (NH3, H2S i compostos orgànics volàtils)
• Partícules en suspensió (PM10)

Mesura de la taxa d’emissions:

S’utilitza una càmera de flux per a mesurar els índexs d’emissió de gasos, col·locant-la directament als llocs monitoritzats. L’aire contaminat de sortida circula cap a una caixa de control per a obtenir els resultats.

Control de la concentració de gasos a l’aire:

El seguiment de la concentració de gasos a l’aire permet elaborar mapes d’isoconcentració tenint en compte la concentració de cada compost de contaminació i la velocitat de l’aire provocada per la ventilació.