El Centre BETA lidera la iniciativa europea per estandarditzar la metodologia per la quantificació de pèrdues alimentàries a la producció primària

D’aquesta iniciativa s’ha desenvolupat un document en el marc del projecte europeu FOLOU, que estableix una metodologia comuna per quantificar les pèrdues alimentàries a la producció primària i obtenir dades comparables entre territoris

El Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya ha liderat el grup de treball europeu, amb el suport de l’Associació Espanyola de Normalització (UNE), que ha donat lloc al document CWA 18410:2026. Un acord tècnic publicat pel Comitè Europeu de Normalització (CEN) per mesurar de manera harmonitzada les pèrdues alimentàries a la producció primària. En aquest grup de treball hi ha participat l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el Departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació (DARPA), espigoladors, i la Food and Agriculture Organization (FAO).

Es tracta del primer CWA en què participa el Centre BETA de la UVic-UCC i representa un pas important per avançar cap a una manera compartida de comptar el menjar que es perd abans de sortir del camp o de la granja. Aquestes pèrdues poden incloure, per exemple, fruita que queda a terra, patates que no s’arriben a collir o llet que s’ha de descartar.

El document s’ha desenvolupat en el marc del projecte europeu FOLOU, finançat pel programa Horizon Europe, i coordinat pel Centre BETA, que treballa per millorar el coneixement sobre les pèrdues alimentàries en la producció primària. Aquest projecte també ajuda a les regions europees a aplicar eines i metodologies per quantificar-les.

Una metodologia comuna per obtenir dades comparables

Fins ara, una de les principals dificultats per abordar les pèrdues alimentàries a la producció primària era la manca d’un sistema comú per mesurar-les. El CWA 18410:2026 estableix una definició compartida i una metodologia harmonitzada que permet comparar dades entre territoris, estudis i països.

El document defineix la pèrdua alimentària com qualsevol planta o animal destinat al consum humà que, un cop a punt per collir o sacrificar, no s’aprofita. També inclou els aliments retirats després de la collita que no acaben com a pinso, subproducte o residu gestionat.

La metodologia cobreix cinc grans grups de productes: fruites i hortalisses, cereals i lleguminoses, arrels i tubercles, carn i làctics, i aqüicultura.

Del camp a les dades

El sistema proposat es basa en tres passos principals. Primer, es planifica el mostreig, definint el territori, l’activitat i el producte que s’analitzarà. Després, es mesura sobre el terreny allò que ha quedat al camp o que s’ha descartat en granges i piscifactories. Finalment, els resultats s’extrapolen a una escala més àmplia, com una explotació, una comarca, una regió o un país.

En alguns cultius, el projecte també explora l’ús de drons i intel·ligència artificial per mesurar àrees més grans i obtenir dades més precises.

Una eina útil per a pagesos, administracions i institucions europees

El CWA és un acord tècnic voluntari. No és una norma oficial ni obliga ningú, però pot convertir-se en un document de referència per a futures polítiques, normes o legislacions.

Sobre el terreny, pot ajudar pagesos, cooperatives, investigadors i administracions a saber quanta producció es perd, en quin moment i per quins motius. També pot servir per comprovar si les mesures aplicades per reduir aquestes pèrdues funcionen.

A escala europea, el document arriba en un moment clau. La Directiva marc de residus, revisada el 2025, fixa per al 2030 els primers objectius obligatoris de reducció del malbaratament alimentari, però deixa fora la producció primària. La Comissió Europea haurà d’avaluar abans del 2027 les pèrdues en aquesta fase i, per fer-ho, necessitarà dades fiables i comparables.

Amb aquesta metodologia, FOLOU i el Centre BETA contribueixen a posar les bases perquè les pèrdues alimentàries a la producció primària es puguin mesurar millor i, a partir d’aquí, decidir on cal actuar per reduir-les.