Enol Nieto: “El ràpid creixement dels centres de dades, impulsat per la IA, pot provocar canvis ambientals i socials de gran escala”

Què són els centres de dades i perquè estan creixent tant actualment?

Els centres de dades són instal·lacions físiques on s’emmagatzema, processa i distribueix la informació que fa possible internet i els serveis digitals que fem servir cada dia, com ara correus, xarxes socials o plataformes de Streaming. Tot i que acostumem a imaginar “el núvol” com una cosa intangible, en realitat està formada per grans infraestructures plenes de servidors, sistemes d’emmagatzematge i refrigeració.

Encara que aquests centres existeixen des de fa dècades, actualment estan creixent de manera accelerada per l’expansió de la Intel·ligència Artificial (IA), que requereix cada cop més capacitat de processament i emmagatzematge de dades. Això impulsa la construcció de centres de dades a gran escala, de molta més envergadura i complexitat que els models anteriors. A Espanya, Aragó lidera aquest creixement a Europa, encara que també s’estan desenvolupant projectes a comunitats com Catalunya, Madrid, Extremadura, Cantàbria o Castella-la Manxa.

Quin impacte ambiental tenen?

Aquestes infraestructures consumeixen enormes quantitats de recursos naturals, especialment energia, aigua i sòl. El seu creixement ràpid, impulsat per la IA, pot provocar canvis ambientals i socials de gran escala. Gran part de l’energia es destina tant al funcionament dels servidors com a la refrigeració. Els sistemes més avançats, necessaris per refredar els processadors d’IA, fan servir refrigeració per evaporació, que requereix grans quantitats d’aigua. Això genera conflictes en territoris ja afectats per sequeres, desertificació i augment de temperatures, on en alguns casos es prioritza el subministrament als centres de dades davant dels usos socials i ecològics.

A més, la seva expansió implica ocupar grans superfícies per produir energia, sobretot solar i eòlica, i genera altres impactes relacionats amb residus, cadenes de subministrament, fiscalitat, participació ciutadana i concentració de dades a mans de grans tecnològiques, qüestions que també afecten la sobirania digital i la qualitat democràtica.

Quines estratègies poden reduir-ne l’impacte ambiental?

El problema no és l’existència dels centres de dades, sinó la mida i el model de creixement actual, basat en grans infraestructures concentrades. Per reduir-ne l’impacte, es proposa repartir-los més, fer-los més petits i repensar el model d’hipercreixement.

També es planteja no mesurar només el consum d’energia o aigua de cada instal·lació, sinó el seu impacte global al medi ambient i a les comunitats. Això és especialment important perquè la seva expansió afecta ecosistemes i territoris, de vegades ja molt vulnerables.

A més, ens hem de preguntar quina quantitat de dades necessitem realment i prioritzar un ús més responsable de la tecnologia, en lloc de créixer sense límits. Fins i tot hi ha propostes concretes per aprofitar millor l’energia que generen aquests centres, com ara reutilitzar la calor dels servidors per a calefacció o integrar-los en sistemes d’economia circular.

Quines mesures polítiques i regulatòries es poden aplicar per limitar-ne l’impacte?

El punt de partida és la transparència, ja que actualment hi ha poca informació sobre el consum d’energia, aigua o ús que generen els centres de dades. Es proposa que aquestes dades es facin públiques de manera clara i detallada per poder prendre decisions informades. A partir d’aquí, es planteja crear lleis i polítiques a nivell europeu, nacional i local que garanteixin aquesta transparència i permetin una planificació millor. També es defensa una governança participativa, amb experts i ciutadania implicats, i mesures per evitar la concentració d’aquestes infraestructures a zones amb estrès hídric o energètic.

Des del sector acadèmic i amb un enfocament de governança per a la sostenibilitat, estem connectant l’opinió científica amb les polítiques públiques; el que anomenem “Science for Policy”. Hem aportat aquestes recomanacions científiques al Pacte d’Estat d’Emergència Climàtica, en reunions globals com l’OECD Water Governance Initiative i treballem amb diverses administracions a diferents nivells. També ho fem juntament amb la societat civil, amb moviments socials i sindicats. Fa uns dies vam presentar el tema a UGT en Verde.

En què està contribuint el BETA en aquest àmbit?

Des del BETA s’està impulsant el diàleg entre ciència i política mitjançant diversos projectes (LocAll4Flood, Nenuphar, Interreg Euro-MED, Programa Simil). Aquests busquen connectar administració pública i acadèmia per resoldre problemes concrets. El Programa Simil va abordar el problema de l’aigua en el context de la sequera de fa un parell d’anys, i sempre es poden reactivar aquests vincles, amb el tema de la infraestructura digital, per exemple.

Amb la nostra feina, no només transferim coneixement, sinó que creem vincles bidireccionals que permetin entendre i abordar reptes polítics, socials i ecològics de forma útil per a la societat i els ecosistemes. A més, el BETA aporta una visió transdisciplinària, combinant àrees com l’Ecologia Aplicada, el Canvi Global i la Transició Digital Verda, juntament amb la Governança per a la Sostenibilitat.