La colonització de tortugues marines a les costes del Mediterrani espanyol continua

• La temporada del 2024 ja ha començat, amb almenys sis tortugues femella visitant les platges de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia, Balears i Andalusia. 
• El 2023 va ser un any rècord i es van detectar 29 nius de tortuga boba o careta a les costes espanyoles, 19 d’ells a Catalunya i el País Valencià, així com 17 activitats més de posta no exitoses.
• L’augment de temperatura superficial de l’aigua del Mar Mediterrani i de la sorra de les platges pel canvi climàtic, contribueix que aquest fenomen es repeteixi any rere any amb una tendència aparentment creixent.
• S’han començat a detectar femelles que nien en diferents anys, així com fidelitat a determinades platges a l’hora de fer les postes.
• Els resultats d’InGeNi-Caretta, projecte finançat per la Fundació Biodiversitat, indiquen que el procés de colonització d’aquesta tortuga marina a les nostres costes s’estaria consolidant.

A l’última dècada, les platges del litoral espanyol i de la resta de la Mediterrània occidental estan experimentant un augment en la detecció de nius de tortuga careta o tortuga boba (Caretta caretta). L’augment en la quantitat de nius en aquestes zones és perquè les tortugues marines estan començant a colonitzar noves àrees, com a resultat del canvi climàtic. Aquesta colonització és de gran importància per a l’espècie, ja que les previsions indiquen que, a les àrees on solien niar, el canvi climàtic podria impedir el naixement de mascles i reduir la supervivència de les cries.

La temporada de nidificació abraça des de principis de juny fins a finals d’agost, i hi podem trobar naixement de nounats fins a l’octubre. Tot i l’augment de la vigilància per part de voluntaris, de campanyes de sensibilització i formació, la nidificació detectada ha estat fins ara dispersa, tot i que ja es comença a veure una concentració d’aquest tipus d’esdeveniments a algunes zones del litoral. Alguns nius són detectats quan ja han nascut les tortugues, cosa que suggereix que el nombre real de nius pot ser més gran.

A més, aquesta colonització emergent es produeix en espais amb una elevada ocupació humana, com el litoral espanyol, per la qual cosa cal una gestió adequada per afavorir l’èxit d’aquestes postes en un entorn no natural. El desconeixement ciutadà del fenomen, l’escassetat d’informació científica sobre els factors que el regulen, l’alteració de les condicions de les platges a causa del seu ús recreatiu i la manca de coneixement sobre l’efectivitat de les mesures de maneig dels nius i els nounats per part dels gestors de les platges poden comprometre l’èxit d’incubació dels nius i la supervivència dels nounats.

Davant d’aquesta realitat, cal augmentar la vigilància de les platges i la col·laboració amb les autoritats locals, regionals i nacionals per protegir els nius i fer compatible l’elevada activitat turística amb la conservació de les tortugues marines als mesos d’estiu. La implicació ciutadana també és fonamental per a la detecció de femelles que surten a les platges per fer els seus nius, la localització dels seus rastres per trobar les postes, la troballa de cries o els seus rastres. És important que la ciutadania tingui coneixement d’aquests esdeveniments per a la conservació de les tortugues marines al nostre entorn. La tendència creixent observada, i la presència de femelles que nien en diferents anys, suggereix que la nidificació de tortugues marines a les costes mediterrànies espanyoles ha entrat en una nova etapa en què podrien conviure migrants de poblacions allunyades amb alguns individus ja residents a les nostres costes.

Inici del projecte InGeNi-Caretta

Aquest projecte multidisciplinar i col·laboratiu va començar el maig del 2023 gràcies al finançament de la Fundació Biodiversitat. InGeNi-Caretta és un consorci format pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio)-Universitat de Barcelona, ​​la Universitat Politècnica de València amb la col·laboració de la Universitat de València i l’Estació Biològica de Doñana. Els objectius del projecte són la detecció i estudi de nius a les platges del litoral espanyol, avaluació de la qualitat de platges mitjançant l’estudi de temperatures, seguiments per telemetria, anàlisis genètiques i seguiment d’isòtops estables de femelles i nounats (per identificar-ne la procedència). El projecte també inclou com a objectius estudiar i avaluar les accions de gestió a fi de refinar els protocols d’actuació.

L’equip investigador està compost per especialistes en tortugues marines, que generen el coneixement científic necessari per comprendre aquest fenomen de colonització únic al món. I també transmetre-ho a les autoritats per facilitar la presa de decisions en la planificació i gestió al litoral espanyol. El conjunt de resultats d’InGeNi-Caretta aporta informació científica rellevant per millorar la nidificació i la gestió de l’espècie.

Les accions d’InGeNi-Caretta sobre el terreny es van iniciar el 2023, any durant el qual es van recollir dades i mostres de 29 nius. Durant el projecte, s’han marcat nou femelles adultes pel seguiment dels seus moviments per telemetria satelital. La informació analitzada pel consorci InGeNi-Caretta, especialment l’obtinguda dels estudis genètics de les cries dels nius i de telemetria satelital de les femelles, han permès detectar tortugues fidels a la mateixa zona i tortugues exploradores que nien en diferents regions i en diferents anys.

Les accions continuaran durant aquesta temporada de nidificació del 2024, que es va iniciar a principis de juny. Fins ara aquest any s’ha registrat l’activitat d’almenys sis femelles, algunes de les quals ja havien visitat les platges espanyoles en anys anteriors. A més, s’han localitzat i protegit tres nius. Cal esperar que l’activitat de nidificació augmenti aquest mes de juliol, en incrementar la temperatura de l’aigua del mar.

InGeNi-Caretta compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.