Els residus de les explotacions mineres tenen un impacte en els ecosistemes aquàtics?

En una explotació minera es processa el mineral d’interès però en el procés d’obtenció hi ha altres residus i minerals secundaris que s’obtenen. Generalment, aquests es deixen a prop de l’explotació i això té conseqüències ambientals com contaminació de les aigües i pèrdua de biodiversitat. Per altra banda, aquests residus miners encara poden contenir restes de minerals d’interès comercial i estratègic per la transició energètica i el desenvolupament industrial, i per tant, de valor per la industria. El CT BETA participa en el RAWMINA, un projecte europeu coordinat per Leitat, que té per objectiu desenvolupar un sistema pilot per establir un procés de recuperació sostenible i eficient de metalls estratègics dels residus miners.

Recuperació de metalls de manera sostenible

En aquesta planta pilot, primer s’aplica la tecnologia de la biolixiviació, que és l’extracció de metalls a través de bacteris que fan baixar el pH i els dissolen en un medi aquós. El resultat d’aquest procés passa per una bateria de tecnologies que retenen els metalls estratègics en dissolució, com el cobalt, l’or, l’antimoni o el tungstè. Aquests materials són emprats per la fabricació de mòbils, motors, molins de vent o bateries de cotxes de liti per a la transició ecològica.

Tot i que el procés és altament eficient per tal de maximitzar la recuperació de material estratègic i minimitzar l’ús d’aigua, també presenta fases en les que hi poden haver alliberacions al medi en forma de residus líquids. Dins del projecte RAWMINA, el CT BETA porta a terme diferents experiments per assegurar l’absència d’impacte ambiental dels residus generats en aquesta planta pilot.

La investigació al CT BETA

Alliberar aquest residu efluent al riu tindrà un impacte ambiental major o menor en funció del cabal del riu. Si s’allibera en un riu amb un cabal elevat, l’impacte ambiental serà menor que si es fa en un riu amb poc cabal. En aquest experiment es simulen les condicions de cabal i dilució de diferents rius peninsulars que podrien ser receptors d’aquests efluents. Per fer-ho, es treballa al laboratori amb diversos canals que imiten rius reals, on es controlen paràmetres com la velocitat de l’aigua, la temperatura i la llum. Aquests canals permeten fer circular l’aigua i diluir-hi l’efluent. La dilució varia en funció del cabal que es vulgui simular. Com en tot experiment, és necessari comptar amb un control, al qual no s’afegeix cap residu efluent.

Per determinar que els efluents de la planta pilot no tenen un efecte significatiu als ecosistemes aquàtics, es treballa amb dos tipus de xarxes tròfiques (relacions alimentàries entre organismes). Una de les xarxes està basada en biofilm (microorganismes fotosintètics) i cargols d’aigua dolça, i una altra està basada en la descomposició amb fulles de vern que simulen fulles que hagin caigut al riu i gambes de riu que mengen la fullaraca.

Amb tot això, s’observen diferents paràmetres: quanta clorofil·la hi ha als canals, quina és la biomassa del biofilm, la supervivència dels animals, l’activitat enzimàtica, la taxa de descomposició de les fulles, la comunitat d’algues. El nombre de paràmetres afectats i la magnitud del canvi respecte al control ens donarà informació sobre el grau d’afectació dels efluents en l’ecosistema aquàtic.

La recerca que es fa al CT BETA dins del marc del projecte RAWMINA vol assegurar que els residus líquids generats no afectin els ecosistemes aquàtics, i així contribuir a una mineria més respectuosa i alineada amb la transició ecològica.