L’auge del biogàs obre la porta nous models de gestió i valorització de les dejeccions ramaderes

El Pla de Biogàs de Catalunya 2023-2030, presentat fa uns dies al Congrés BIT de Vic, pretén triplicar en set anys el nombre de plantes de biogàs al conjunt del país per augmentar de forma significativa la producció d’aquesta font energètica renovable. En comarques com ara Osona, amb una important activitat ramadera i càrnia, les plantes centralitzades de biogàs es perfilen com una de les estratègies col·lectives més viables per tractar, gestionar i valoritzar l’elevat excedent de dejeccions ramaderes i residus orgànics que es generen. S’estima que a Osona només el 50 % de les dejeccions ramaderes es poden aplicar com a fertilitzant orgànic als camps de cultiu, raó per la qual és necessari trobar-hi altres vies de gestió, tractament i, a poder ser, valorització.

Osona té actualment dues plantes de desimpacte que gestionen un volum important de purins i al mateix temps apliquen cogeneració elèctrica i tèrmica mitjançant la combustió de gas natural. La viabilitat econòmica d’aquestes plantes, però, està condicionada a les primes del Govern en relació amb la gestió dels purins i la cogeneració tèrmica i elèctrica. Tot fa pensar, però, que en els pròxims anys aquestes plantes deixaran de rebre les primes, fet que molt probablement en provocarà el tancament. Davant d’aquesta realitat, diversos experts del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb la col·laboració de Xavier Flotats, professor emèrit de la UPC, i amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i de Creacció, han treballat en la definició teòrica d’un nou model de planta centralitzada de biogàs per a la gestió dels purins i altres residus orgànics que s’ajusti a la realitat d’Osona.

Jornada tècnica el 18 d’abril

Aquest model de planta, pensat per resoldre les necessitats concretes d’aquesta comarca, es donarà a conèixer en el marc d’una jornada tècnica que es farà el dimarts 18 d’abril, a les 10 h, a la Sala Segimon Serrallonga de la Masia Torre dels Frares de la UVic-UCC, amb la col·laboració del Clúster Bioenergia Catalunya. A la jornada, el grup d’experts que ha treballat en la proposta mostrarà les línies principals del projecte a partir de les quals es podrien començar a concretar les fases d’execució reals. La jornada inclourà la participació de diverses empreses promotores de plantes semblants a altres llocs, que hi aportaran la seva experiència.

A banda de presentar els resultats del treball que s’ha dut a terme fins ara, amb aquesta trobada es vol arribar al màxim d’actors possible de la cadena de valor del biogàs (empreses promotores, ramaders, inversors, comercialitzadores, distribuïdors, consumidors, etc.) i a representants polítics del territori.

Aspectes de la futura planta

El grup d’experts ha treballat en la recopilació de dades i identificació de la realitat que s’ha fet des de la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona, en els últims anys coordinada tècnicament des del CT BETA i presidida pel Consell Comarcal d’Osona. El diagnòstic ha permès identificar i quantificar els tipus de residus i subproductes orgànics que es generen a Osona i que potencialment podrien ser valoritzats a la nova planta que es proposa. En aquest sentit, no només es tracta de dejeccions ramaderes sinó també d’altres residus orgànics que poden incrementar notablement el potencial de valorització: residus carnis, fangs de depuradora, i xerigot del sector lacti o residus orgànics municipals, entre altres.

L’informe en el qual han estat treballant els experts aborda temes tan rellevants com ara la possible ubicació de la planta centralitzada de biogàs a Osona. Tenint en compte que la normativa actual i la mateixa orografia del territori fan que en aquesta comarca pràcticament no hi hagi zones disponibles per construir-hi una nova planta, “una opció que s’ha explorat és la viabilitat de reconvertir instal·lacions que actualment ja disposen de permís per tractar dejeccions ramaderes”, explica Ricard Carreras, investigador del CT BETA i coordinador del projecte del nou model de planta de biogàs a Osona.

Un altre aspecte que s’ha posat sobre la taula és l’esquema tecnològic que hauria de seguir aquesta futura planta de biogàs. El nucli central seria la digestió anaeròbia o biogasificació, un procés biològic que té lloc sense la presència d’oxigen, en el qual part de la matèria orgànica dels residus orgànics es transforma, per acció dels microorganismes, en una mescla de gasos. Aquest procés permetria generar biogàs que posteriorment es podria utilitzar per substituir el gas natural o bé per generar electricitat i calor. A més a més, segons Carreras, “la planta també hauria d’incorporar, de forma ben dimensionada, processos de tractament del digestat com ara l’assecatge i la pel·letització, així com d’evaporació o condensació que permetrien generar diversos tipus de productes fertilitzants d’alt valor afegit”.

Els objectius del Pla de Biogàs

El model de planta de biogàs d’Osona s’emmarca en el Pla de Biogàs de Catalunya 2023-2030 que es va presentar al Congrés BIT de Vic, el congrés de referència a Catalunya de la Bioeconomia, Innovació i Tecnologia. El Pla de Biogàs té per objectiu arribar a instal·lar 90 plantes més fins a l’any 2030, que se sumarien a les 47 que ja hi ha en l’actualitat, de les quals 30 són en depuradores, 12 valoritzen dejeccions ramaderes, i 5 es troben en plantes de tractament de residus urbans. El Pla de Biogàs de Catalunya preveu que la producció de biogàs el 2030 podria arribar als 3,3 TWh anuals, l’equivalent al 13 % de l’actual consum de gas natural.

A banda de la mateixa producció de biogàs, un dels esculls que queden per resoldre és la connexió amb les xarxes de distribució de gas natural, a partir de la transformació en biometà. En aquest moment, només dues de les 47 instal·lacions actuals estan connectades d’aquesta forma.