Els biofertilitzants obtinguts a partir de dejeccions ramaderes poden competir amb els fertilitzants convencionals i tenen menys impacte ambiental

Els productes biofertilitzants que s’han obtingut a les biorefineries del projecte europeu FERTIMANURE, coordinat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), han mostrat un rendiment agronòmic equivalent al dels productes fertilitzants convencionals, i uns impactes ambientals similars i, en alguns casos, fins i tot menors. Pel que fa a l’usuari final, el projecte ha detectat que els agricultors es mostren predisposats a utilitzar preferentment aquest tipus de productes, i que els factors que més poden afectar la seva decisió són la seguretat i el preu dels nous productes.

També s’ha identificat que un dels factors que pot ajudar a fer que els biofertilitzants obtinguts a partir de dejeccions ramaderes siguin més competitius en el mercat de fertilitzants és incorporar, com a part del mateix procés, algunes tecnologies de recuperació d’energia, com ara la digestió anaeròbia (per produir biogàs). A més a més, des del FERTIMANURE s’ha treballat per demostrar que alguns dels biofertilitzants recuperats poden ser atractius per al sector de l’agricultura ecològica. Per això, s’han generat documents amb recomanacions, que es compartiran amb la Comissió Europea, el Govern català i el Govern espanyol.

Els resultats d’aquest projecte són de gran interès en l’àmbit català, però també a escala europea, ja que incideixen directament en un dels principals reptes de gestió de l’activitat ramadera. La ramaderia és l’activitat econòmica que fa un major ús del sòl a Europa, sigui de manera directa o indirecta: en conjunt, les explotacions ramaderes poden generar fins a 1.400 tones de dejeccions cada any, de les quals només una fracció molt petita s’acaba processant i la resta és aplicada al sòl agrícola com a fertilitzant, provocant així un fort impacte ambiental.

Per ajudar a revertir aquesta situació, la Comissió Europea aposta per projectes com el FERTIMANURE, que ajudin a desenvolupar, avaluar i validar estratègies innovadores per gestionar part d’aquestes dejeccions i recuperar nutrients minerals, per tal de produir fertilitzants fiables, segurs i competitius en el mercat.

Divuit productes biofertilitzants obtinguts en cinc biorefineries

FERTIMANURE és un projecte de referència a Europa en l’àmbit de la valorització de les dejeccions ramaderes en forma de biofertilitzants, és a dir, productes fertilitzants obtinguts a partir de nutrients recuperats de materials d’origen biològic.
L’objectiu principal del consorci del FERTIMANURE, format per vint socis europeus i també de l’Argentina i Xile, ha sigut proposar noves estratègies tecnològiques per a la gestió sostenible de les dejeccions, tenint en compte la seguretat i el rendiment dels productes recuperats; la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del procés, i els models de negoci que es poden originar. A Catalunya, també han format part del projecte el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, la Cooperativa la Plana de Vic i el Centre Tecnològic LEITAT.

El projecte FERTIMANURE ha avaluat el funcionament a escala real de cinc biorefineries en territoris d’Europa amb una alta concentració ramadera. Cadascuna d’aquestes instal·lacions ha plantejat una combinació de tecnologies dissenyada per valoritzar en origen les dejeccions ramaderes més habituals a Europa (purins de porc, fems de vaca i gallinassa), amb la finalitat d’obtenir-ne biofertilitzants. Concretament, ha recuperat divuit productes diferents, alguns rics en nitrogen, altres més rics en fòsfor, productes amb un alt contingut de carboni orgànic i bioestimulants.

A Catalunya, el projecte ha comptat amb una biorefineria a l’explotació de Cal Ros, a Muntanyola (Osona), dissenyada per a tractar-hi purí porcí. En aquest cas, la biorefineria incloïa una unitat de separació sòlid-líquid i dos trens de tractament diferenciats, bioassecatge i un procés tèrmic per a la fracció sòlida, i contactors de membrana, osmosi inversa, crioconcentració i reactors de microalgues per a la fracció líquida. En paral·lel, però, també s’hi ha fet proves de valorització de gallinassa.