El projecte Nenuphar es reuneix a Brussel·les per abordar el repte de la governança en la gestió de nutrients

Durant el 20 i 21 de maig va tenir lloc a Brussel·les la trobada anual del projecte Europeu Nenuphar, amb la participació destacada del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC. Una trobada amb l’objectiu d’intercanviar idees, coneixement i promoure el debat i la participació sobre la necessitat urgent d’abordar la contaminació de nutrients a Europa.

L’esdeveniment va incloure una presentació de diversos projectes Europeus que afronten reptes ambientals i agrícoles mitjançant enfocaments innovadors i sostenibles, entre ells el GreenHood, liderat pel mateix centre. A més, es va realitzar una dinàmica de speed-dating que va afavorir connexions entre representants de diversos projectes i un taller de governança. En aquest taller es van abordar dues preguntes clau: què és la governança i quines dificultats implica comunicar-la. S’hi van exposar visions que anaven des d’una perspectiva inicial fins a enfocaments més experts, incloent-hi processos de creació conjunta, participació democràtica i la consideració d’actors diversos.

Es van identificar reptes com la manca de claredat en els rols, la complexitat dels missatges i la necessitat que els models de governança siguin inclusius i reproduïbles. Els participants van subratllar la importància de definir objectius clars, establir incentius concrets, promoure una participació sòlida dels grups d’interès i adreçar-se a qui té capacitat de decisió.

Imatges que valen més que mil paraules

També es va realitzar la projecció de la pel·lícula Les Algues Vertes. Un film, dirigit per Pierre Jolivet, basat en la investigació de la periodista Inès Léraud sobre la propagació mortal de les algues verdes tòxiques a les costes de Bretanya. La pel·lícula denuncia el cost ambiental i humà de l’agricultura industrial, així com els poderosos lobbies que intenten silenciar-ho. Amb les institucions europees preparant l’estratègia de resiliència hídrica, la pel·lícula llança una advertència oportuna sobre una crisi que s’estén per tot el continent.

També es va realitzar una sessió en el Parlament Europeu amb les intervencions de l’eurodiputat David Cormand, altres experts de la Comissió Europea i d’un panell d’experts de la comunitat científica, del sector de l’aigua potable i de la societat civil. Tots ells van posar de manifest l’impacte de la contaminació per nutrients i de l’agricultura intensiva sobre les masses d’aigua europees i la salut humana.

Quin és el camí a seguir?

Per exemple, el Green Tripartite Agreement Danès és un acord pioner entre el govern, el sector agrícola i organitzacions mediambientals per reduir les emissions agrícoles i restaurar la natura. Inclou la primera taxa mundial sobre les emissions del bestiar, la conversió de terres agrícoles en zones naturals i grans inversions en reforestació. L’objectiu és reduir 1,8 milions de tones de CO₂ abans del 2030 i avançar cap a una agricultura més sostenible. Aquest és un exemple real que demostra que adaptar les pràctiques agrícoles i fomentar un diàleg obert entre els grups d’interès és possible, com també reduir les càrregues de nitrogen i combatre la contaminació per recuperar l’equilibri ecològic.

Així doncs, per tal d’establir canvis efectius a escala europea, és necessari que iniciatives com aquesta s’integrin en les polítiques europees mitjançant compromisos clars, un finançament adequat i mecanismes de seguiment transparents que en garanteixin l’impacte i l’adaptació contínua. També cal promoure nous models de governança que afavoreixin el diàleg entre actors i permetin abordar les problemàtiques des de totes les perspectives, tenint en compte la diversitat de contextos. En el marc del projecte Nenuphar, s’està consolidant una estructura de governança que involucri tots els agents relacionats amb la gestió de nutrients a la conca de l’Ebre.

Esdeveniments com aquests suposen un pas més per realitzar aquells canvis polítics necessaris i establir accions concretes per restaurar la salut dels ecosistemes aquàtics Europeus i garantir el futur de les comunitats que en depenen. Aquests espais de trobada faciliten la construcció d’aliances entre actors diversos, fomenten la innovació compartida i contribueixen a generar consens entorn de solucions efectives i reproduïbles arreu d’Europa.