El projecte “Jardins de Papallones” durà a terme un gran comptatge d’aquests insectes a Catalunya del 15 al 30 de juny

• El recompte de papallones està organitzat pel grup de recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb el qual col·labora el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC
• La iniciativa s’inspira en la Big Butterfly Count que va començar al Regne Unit el 2010 i que actualment té milers de seguidors
• El projecte promou la creació de jardins amb plantes autòctones per afavorir que les papallones tinguin refugi i es puguin alimentar i reproduir en zones antropitzades (transformades per l’activitat humana)

Vic, 4 de juny de 2025.- En els darrers 30 anys, el nombre de papallones −espècies pol·linitzadores i bioindicadores− s’han reduït dràsticament tant a Catalunya com a tota la regió mediterrània, a causa del canvi climàtic, la desaparició de prats, l’agricultura intensiva, la urbanització i l’ús massiu de pesticides. Aquesta tendència negativa no només s’observa en les espècies més especialistes (amb menys capacitat d’adaptació) sinó també en les generalistes, la qual cosa indica una pèrdua global de biodiversitat. En aquest context, i per tenir una fotografia actual de la població de papallones, del 15 al 30 de juny es durà a terme a Catalunya i a les Illes Balears un gran comptatge d’aquests insectes, en el marc del projecte de ciència ciutadana “Jardins de Papallones”, del grup de recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG), amb el qual col·labora el Centre Tecnològic BETA de la Universitat – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

Aquest gran recompte de papallones serà el segon que es farà el 2025, després del que ja va organitzar el grup BiBio aquesta primavera. Aquest abril es van registrar 816 pol·linitzadors en 36 jardins, dels quals 505 eren papallones pertanyents a 35 espècies diferents, amb la participació de 33 voluntaris. El tercer recompte tindrà lloc al setembre. Aquests recomptes, oberts a la participació de tothom, s’inspiren en la Big Butterfly Count, una iniciativa que va començar a Regne Unit l’any 2010 i que té per objectiu involucrar els ciutadans per comptar papallones i avaluar el nombre d’individus a cada regió al llarg del temps. Amb el temps, la Big Butterfly Count s’ha convertit en el cens de papallones més gran del món, de manera que el 2022 van participar-hi 64.000 científics ciutadans que van enviar 96.257 registres de papallones i arnes diürnes de tot el Regne Unit.

A Catalunya, igual que a la resta d’Europa, aquest tipus de grans comptatges es fan mitjançant observacions de 15 minuts en què es quantifiquen totes les papallones vistes i les seves interaccions amb les plantes. Aquesta activitat es realitza als jardins de papallones; és a dir en espais verds (petits balcons, terrasses, parcs urbans, jardins particulars o d’escoles, horts comunitaris) de zones urbanes i periurbanes registrats al web del projecte “Jardins de Papallones”. Amb aquest recompte s’obtenen dades comparables sobre la presència de papallones que posteriorment es registren a la plataforma del projecte i són revisades pels seus coordinadors.

La implicació de la societat en aquest comptatge no només beneficia el coneixement sobre aquestes espècies sinó que ajuda a entendre la importància que tenen en l’ecosistema. Aquest tipus d’activitats permeten tenir una fotografia real de l’estat de les papallones i observar com varia la seva abundància i riquesa al llarg del temps.

Un projecte per crear hàbitats favorables

El projecte Jardins de Papallones, del grup BiBio del MCNG, té per objectiu revertir el declivi de les papallones i altres pol·linitzadors en entorns urbans i rurals de Catalunya i les Illes Balears, a través de la creació d’hàbitats favorables per a les papallones, els anomenats jardins de papallones. Aquests espais proporcionen refugi i recursos essencials per a aquests insectes, com ara aliment, llocs per reproduir-se i hàbitats adequats per viure.

Per elaborar un jardí propi de papallones cal tenir en compte que les papallones necessiten plantes específiques per completar el seu cicle vital: les adultes s’alimenten del nèctar de flors (plantes nectaríferes) i les erugues depenen de plantes nutrícies concretes per créixer. Per afavorir la seva presència i reproducció, un jardí de papallones ha d’incloure una combinació d’aquestes dues tipologies de plantes, preferiblement amb varietats autòctones que floreixin al llarg de l’any. Algunes de les plantes nectaríferes més adequades són l’espígol, l’orenga i la menta, i entre les plantes nutrícies més favorables per a espècies com la papallona reina o la blanca de la col hi ha el fonoll, la ruda o la caputxina.

A banda del programa de seguiment de papallones i pol·linitzadors, i de promoure els jardins de papallones, el projecte busca implicar la societat en la ciència i la conservació de la natura, promovent pràctiques que afavoreixin la biodiversitat i acostant l’observació de la fauna a la vida quotidiana. Durant l’any, a més, en el marc del projecte s’ofereixen formacions per aprendre a identificar diferents espècies de papallones, sobre les seves característiques i curiositats, i sobre com utilitzar el caçapapallones i dur a terme els mostrejos.

“El projecte Jardins de Papallones va començar fa poc més d’un any i ha tingut molt bona acollida, tant a les escoles com entre voluntaris. Crear hàbitats per a les papallones és fàcil: només cal repensar com percebem l’entorn i la funció que donem als jardins. Amb els Grans Comptatges, volem arribar a més gent i animar-la a observar aquests insectes fascinants”, comenta la Clàudia Pla-Narbona, biòloga del grup BiBio i coordinadora del projecte.

“Les papallones són bioindicadores de l’estat de salut de l’ecosistema perquè el fet que tinguin cicles de vida curts i una alta sensibilitat als canvis climàtics i d’hàbitat, les fa respondre ràpidament a aquests canvis. A més, són fàcils d’identificar i és per això que en podem fer un seguiment amb voluntaris i voluntàries i estudiar-ne les tendències al llarg dels anys”, afegeix.

Segons dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, un 70% de les espècies de papallones han disminuït en nombre durant les últimes dècades. A més, les dades del projecte de seguiment de papallones de llarga durada del 2024 van constatar la desaparició local de 210 poblacions de papallones. Aquest fet es deu a la sequera prolongada dels anys 2021-2024.