El CT BETA elabora una guia per promoure el desenvolupament sostenible del biogàs i el biometà a Catalunya

Un dels resultats del projecte Biogàs Impulsa’t, promogut conjuntament entre el Clúster de la Bioenergia de Catalunya, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’empresa Envolta Energia, ha estat l’elaboració de la Guia per al desenvolupament sostenible del biogàs i el biometà a Catalunya. Es tracta d’un document que va acompanyat d’un vídeo divulgatiu en el qual es mostren casos d’èxit en la creació de noves plantes de biogàs a Catalunya, tant per al sector ramader com per a les empreses de gestió de residus.

La guia, adreçada al públic en general, consta de sis capítols. En ells s’explica amb detall què és el biogàs, el sector del biogàs a Europa, la situació actual del biogàs, casos d’èxit a partir de plantes de biogàs “exemplars” de Catalunya, països pioners en l’impuls del biogàs i reptes del biogàs a Catalunya. Per Ricard Carreras, responsable de Projectes Territorials del CT BETA, “hi ha molt d’interès per fer projectes de biogàs a Catalunya, però encara cal continuar explicant molt bé què es pot fer i com”.

La Guia per al desenvolupament sostenible del biogàs i el biometà a Catalunya es va presentar públicament a la segona edició del Fòrum del Biogàs de Catalunya, que va tenir lloc el 28 de setembre a Granollers. En aquell esdeveniment, representants del CT BETA van donar a conèixer aquesta guia coincidint amb la presentació dels resultats del projecte Biogàs Impulsa’t.

El futur de les plantes de biogàs a Catalunya

El panorama geopolític actual i la inestabilitat dels preus dels combustibles fòssils han fet aflorar arreu d’Europa la necessitat de descarbonitzar el sector energètic. En aquest sentit, des del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya es va marcar l’objectiu de crear 90 noves plantes de biogàs a Catalunya abans de 2030, que se sumarien a les 68 que ja hi ha en l’actualitat. Pel que fa a les instal·lacions actuals, la majoria es troben en depuradores, altres s’han dissenyat per valoritzar dejeccions ramaderes i una part més petita es troben en plantes de tractament de residus urbans. Amb aquest augment es preveu que el 2030 la producció de biogàs a Catalunya pugui arribar als 3,3 TWh anuals, l’equivalent al 13 % de l’actual consum de gas natural.

El biogàs es pot utilitzar com a combustible per a vehicles, injectar-lo a la xarxa de gas natural, i usar-lo com a generador d’electricitat i calor. A banda de la mateixa producció de biogàs, un dels esculls que queden per resoldre és la connexió amb les xarxes de distribució de gas natural, a partir de la transformació en biometà. En aquest moment, només 5 de les 68 instal·lacions actuals estan connectades d’aquesta forma.

Una oportunitat per a valoritzar els residus orgànics

En territoris com Osona, amb una important activitat ramadera i càrnia, les plantes de biogàs centralitzades es perfilen com una de les estratègies col·lectives més viables per fer front a l’elevat excedent de dejeccions ramaderes i residus orgànics que generen. S’estima que a Osona només el 50 % de les dejeccions ramaderes es poden aplicar com a fertilitzant orgànic als camps de cultiu, raó per la qual és necessari trobar-hi altres vies de gestió, tractament i valorització.

Davant aquesta realitat, l’abril passat investigadors del CT BETA ja van exposar els resultats d’un informe en què s’identificaven i quantificaven els tipus de residus i subproductes orgànics que es generen a Osona, i que potencialment podrien ser valoritzats en plantes de biogàs, així com el model de disseny tecnològic de planta més apropiat per a la seva realitat. En aquest sentit, no només es tracta de dejeccions ramaderes sinó també de residus carnis, fangs de depuradora, xerigot del sector lacti o residus orgànics municipals, entre altres.

Accelerar la implementació de forma sostenible

En el context actual, el biogàs pot aportar beneficis ambientals, com ara la descarbonització i la reducció de gasos d’efecte hivernacle. També pot suposar beneficis econòmics, gràcies a les noves cadenes de valor basades en la bioeconomia, i una sèrie de beneficis socials, com per exemple la creació de llocs de treball i l’increment de la sobirania energètica.

A pesar del seu gran potencial, Catalunya es troba per darrere de països europeus com França, Itàlia, Alemanya o Dinamarca en producció de biogàs. Tot i això, per desplegar aquest potencial encara fa falta fer front a un conjunt de reptes polítics, legals i administratius, però també sectorials i territorials, així com socials i de recerca. Per ajudar a resoldre aquest gran repte, els tres socis del projecte Biogàs Impulsa’t, esperen que tant la nova guia i el vídeo com les activitats de difusió que es facin arreu del territori ajudin a superar algunes d’aquestes barreres i a acostar posicions entre els diferents agents.