Com millorar la gestió de nutrients a l’agricultura?

Nutrients com el nitrogen (N) i el fòsfor (P) són fonamentals per al creixement i el desenvolupament de les plantes, cosa que els converteix en elements clau per a l’agricultura. No obstant això, l’ús intensiu de maquinària que degrada el sòl i l’aplicació excessiva de fertilitzants pot causar una sobrecàrrega de nutrients al sòl, i generar efectes adversos a la salut humana, la biodiversitat i la qualitat de l’aigua i de l’aire.

Aquest dimarts i dimecres ha tingut lloc una reunió del projecte NutriBudget a Vic. Un projecte Horizon Europe en què participa el CT BETA de la UVic – UCC que té per objectiu desenvolupar una plataforma de gestió de nutrients anomenada NutriPlatform. En aquesta plataforma estaran registrades totes les dades obtingudes de diferents mesures de mitigació agronòmiques, amb l’objectiu de millorar la gestió de nutrients a l’agricultura. A banda de reduir la contaminació sense comprometre la producció d’aliments. Aquesta plataforma permetrà escollir la metodologia més adequada segons el territori i la zona climàtica a Europa. Funcionarà com una eina de suport per determinar quines mesures agronòmiques o polítiques implementar.

El projecte s’implementa a 5 regions pilot (Espanya, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Finlàndia) distribuïdes en 4 zones climàtiques diferents de la UE. El pilot espanyol es troba a la zona de clima mediterrani, Suïssa i Itàlia en clima continental, Bèlgica en clima atlàntic i Finlàndia en boreal. Cada regió testarà i implementarà diferents estratègies agronòmiques amb l’objectiu de mitigar les pèrdues de nutrients a terra i optimitzar-ne l’aplicació a l’agricultura.

Mesures de mitigació

Hi ha 19 mesures de mitigació en desenvolupament; 5 s’han començat a testar a la Mediterrània.

Agricultura de precisió.

L’agricultura de precisió cerca optimitzar l’ús de fertilitzants segons l’estat del sòl i el desenvolupament del cultiu. En aquest estudi, es compararà una fertilització convencional amb una de precisió, basada en un mapeig nutricional del sòl mitjançant imatges per satèl·lit i sensors, per ajustar la quantitat de fertilitzant a cada zona. S’avaluaran nutrients del terra (nitrogen, fòsfor, potassi) i el rendiment del cultiu. L’agricultura de precisió espera igualar o superar el rendiment de la fertilització convencional, mitjançant l’optimització de l’ús de fertilitzants i la reducció de la contaminació per lixiviació de nitrats a l’aigua.

Ús de zeolites per reduir les emissions d’amoníac a terra.

Les zeolites són minerals que tenen la capacitat d’hidratar-se i deshidratar-se de manera reversible. Aquests minerals es barregen a terra i poden incrementar la retenció de nutrients. Aquest estudi realitzarà assajos al laboratori per avaluar la capacitat de les zeolites per minimitzar les pèrdues de nutrients, aplicant-les al sòl en combinació amb un fertilitzant convencional en diferents dosis.

Ús de fertilitzants fets a mida. 

Els fertilitzants fets a mida (TMF, per les sigles en anglès) es formulen combinant diferents productes amb l’objectiu de cobrir adequadament les necessitats del cultiu, tenint en compte l’estat nutricional del sòl. D’aquesta manera, es busca optimitzar l’aplicació de nutrients als sòls agrícoles i reduir-ne les pèrdues per emissions o lixiviació.

En aquest estudi, es realitza un assaig agronòmic a camp per comparar el rendiment d’un TMF davant d’un fertilitzant mineral convencional i se n’avalua la competitivitat en termes econòmics i ambientals.

Ús d’espècies de cereal perenne com el kernza.

El Kernza és un cereal perenne amb arrels profundes capaç d’incrementar el segrest de carboni a terra, i aprofitar millor els nutrients i l’aigua, a més de ser més resistent a la sequera. Tot això ofereix diversos avantatges en comparació amb cereals anuals com el blat i l’ordi. A més, en ser perenne, un camp de kernza no requereix llaurar el terra i això ajuda a reduir la seva erosió. En aquest projecte, s’estudia l’adequació agronòmica del Kernza davant d’espècies anuals en termes d’estat nutricional del sòl i del rendiment del cultiu. D’altra banda, encara que és un cereal apte per al consum animal, la viabilitat per al consum humà encara està en estudi.

Ús de la planta aquàtica Lemna.

La Lemna és una planta aquàtica flotant amb potencial per ser utilitzada per purificar aigües residuals. En aquest projecte, s’investiga si els nutrients que aquesta planta absorbeix d’aquestes aigües poden ser útils i eficients per ser usats com a fertilitzants en cultius, de manera més sostenible que els fertilitzants convencionals. Així, en aquest projecte, s’avalua el rendiment agronòmic de la Lemna aplicada com a adob verd al terra en comparació amb un producte mineral. S’espera que el seu ús permeti millorar l’ús dels nutrients a terra i optimitzar l’aprofitament dels residus.

Projectes com el NutriBudget impulsen solucions innovadores que optimitzen l’ús de nutrients, redueixen la contaminació i permeten una producció agrícola més equilibrada i sostenible, adaptada a les condicions climàtiques de cada regió. Aquest objectiu va alineat amb el Pacte Verd (Green Deal) de la Comissió Europea que pretén reduir les pèrdues de nutrients un 50% i l’ús de fertilitzants un 20% per al 2030.