Un estudiant de doctorat de CT BETA rep una beca de recerca a Àfrica
Enric García Muchart, de Tecnologies Ambientals al Centre Tecnològic BETA, va ser guardonat amb la beca The One Planet, una iniciativa de 20 milions de dòlars dedicada a donar suport a la investigació sobre l'adaptació al canvi climàtic.
La beca li va permetre treballar en diferents experiments relacionats amb una nova perspectiva de la cadena de valor, utilitzant residus agroalimentaris per produir bioestimulants que ajudin a mitigar els efectes negatius del canvi climàtic a l’agricultura. La beca va consistir en una setmana de formació i treball en xarxa a Nairobi (Kenya) i cinc setmanes més al Laboratoire Commun de Microbiologie (LCM) a ISRA/IRD de la UCAD a Dakar (Senegal).
La beca One Planet pretén crear una xarxa dinàmica, interconnectada i intergeneracional de líders científics africans i europeus. Aquests líders estaran preparats per dirigir la investigació de propera generació centrada en la millora dels sistemes agrícoles i alimentaris i en el suport als petits agricultors per adaptar-se al canvi climàtic a l’Àfrica, una de les regions més afectades. La beca és implementada conjuntament per AWARD i la Fundació Agropolis i finançada per la Fundació Bill i Melinda Gates, la Fundació BNP Paribas, la Unió Europea i l’IDRC del Canadà.
Investigació i aplicabilitat del seu treball de doctorat
El seu projecte tracta sobre la valorització de residus alimentaris per produir bioestimulants d’aplicació al camp. Els bioestimulants són productes que milloren la producció vegetal de diferents maneres. Poden ser microorganismes que milloren la fixació del nitrogen, o polisacàrids que milloren la retenció d’aigua i nutrients a la terra per facilitar el creixement de les plantes. L’Enric va aplicar aquests bioestimulants a bioassajos d’hivernacle, millorant la capacitat de retenció d’aigua i augmentant la tolerància de certs cultius a l’estrès hídric i salí. Això encaixa amb escenaris de sequera i altes temperatures, o terres cada cop més salinitzats. Aplicar aquests bioestimulants ajuda les plantes a créixer en condicions més extremes, i això podria tenir molta aplicabilitat a una regió com l’Àfrica.
L’Enric va haver de replicar la metodologia que va desenvolupar durant els estudis de doctorat amb altres tipus de residus agroalimentaris diferents dels que va utilitzar en els seus estudis, veure quines característiques tenien i identificar quins bioestimulants potencials es podien produir. “He pogut aprendre a adaptar la meva tesi en un entorn diferent amb moltes diferències culturals i de recursos“, afirma Enric García.
