Un doctorat industrial del BETA proposa un model de biorefineria per optimitzar la valorització dels residus a la indústria càrnia
La indústria càrnia clarament pot avançar cap a models més sostenibles basats en la bioeconomia circular. Això s’ha observat a partir de la tesi doctoral del Dr. Miquel Bistué Rovira, centrada en dues línies estratègiques; la regeneració d’aigües residuals i la valorització energètica de subproductes animals. Una tesi fruit de la col·laboració entre el món acadèmic i industrial, desenvolupada pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Mafrica; una empresa familiar catalana del sector carni dedicada al sacrifici i especejament de bestiar (especialment porcí), així com a la producció i comercialització de productes carnis.
El treball pren com a cas d’estudi l’escorxador porcí industrial i respon a alguns dels principals reptes del sector, especialment rellevants en contextos com el català, on la pressió sobre els recursos hídrics i la necessitat de descarbonització industrial són cada cop més evidents. La indústria càrnia, essencial dins el teixit agroalimentari europeu, es caracteritza per un elevat consum d’aigua i energia, així com per la generació significativa de residus i subproductes.
La tesi, que es va desenvolupar en el marc del projecte europeu AccelWater, analitza el funcionament a llarg termini (durant més de dos anys) de dues plantes pilot instal·lades directament a l’escorxador: un bioreactor de membranes (MBR) per al tractament d’aigües residuals i un digestor anaerobi (AD) per a la valorització de subproductes.
Regeneració d’aigua
Pel que fa a la regeneració d’aigua, el bioreactor de membranes ha demostrat la seva capacitat per produir un efluent de qualitat adequada per a la reutilització en usos interns de la indústria alimentària que no impliquen contacte directe amb aliments. Per exemple utilitzar aquesta aigua en sistemes de refrigeració o la neteja d’instal·lacions exteriors, corrals i camions de bestiar. Segons els resultats de la tesi, aquesta reutilització podria reduir fins a un 25% la demanda d’aigua de l’escorxador.
L’estudi també ha analitzat la presència de contaminants emergents a les aigües residuals i regenerades de la indústria, com fàrmacs veterinaris i gens de resistència als antibiòtics, que poden suposar un risc sanitari i ambiental per a la reutilització de les aigües. Tot i que el bioreactor elimina moderadament els primers (entre el 50% i el 80%), i més del 99,9% dels segons, els resultats apunten a un baix risc ambiental dels nivells detectats d’aquests contaminants.Encara però, cal estandarditzar metodologies per avaluar el potencial impacte en l’escenari de reutilització de les aigües a la indústria alimentària.
Valorització de subproductes
En paral·lel, la recerca ha abordat el tractament de subproductes animals com tripes i vísceres decomissades no destinats al consum humà. Productes classificats com a SANDACH que no tenen una sortida comercial clara, i que en l’estudi s’han sotmès a processos de digestió anaeròbia.
Aquests processos permeten generar biogàs, format principalment per metà i diòxid de carboni, que poden utilitzar-se com a font d’energia. En condicions òptimes, el sistema podria cobrir fins al 15% de la demanda energètica total de l’escorxador, o bé substituir fins a un 28% del consum actual de gas natural.
Tanmateix, la investigació també posa de manifest limitacions tècniques i econòmiques. D’una banda, l’elevada concentració de greixos i proteïnes dels subproductes carnis pot inhibir el procés biològic si no es controla adequadament. Això sumat a la inversió i els costos operatius associats a les plantes de biogàs representen un repte per a la seva implantació descentralitzada a la indústria.
Malgrat això, la tesi identifica possibles vies d’optimització de la digestió anaeròbia dels subproductes mitjançant la incorporació de les aigües residuals o dels llots de depuració generats per la pròpia indústria. També proposa la purificació del metà i la reutilització del CO₂ contingut en el biogàs per a processos interns de l’escorxador, com ara l’atordiment animal, contribuint d’aquesta manera al tancament del cicle de recursos dins la mateixa indústria.
Cap a una indústria més circular i autosuficient
En conjunt, el treball de Bistué demostra que tecnologies com els bioreactors de membranes i la digestió anaeròbia tenen un potencial real per contribuir a l’autosuficiència hídrica i energètica de la indústria càrnia. La combinació de la regeneració d’aigües i la valorització de subproductes permet reduir tant el consum de recursos com la generació de residus, avançant cap a models productius més circulars i sostenibles.
Aquesta tesi, sorgida de la col·laboració entre el món acadèmic i l’industrial, aporta evidència científica clau per orientar futures inversions i polítiques en un sector estratègic, en plena transformació davant dels reptes ambientals i energètics del segle XXI.
