Ada Domingo: “La diplomàcia científica i la cooperació són clau per a la reconstrucció d’un país en un context de guerra”
L’Ada Domingo Ferrer és llicenciada en relacions internacionals i política exterior i té un màster en geopolítica, territori i seguretat. La seva especialitat principal és l’anàlisi dels factors geopolítics com a font de conflictes a les regions de l’Orient Mitjà i Europa de l’Est. Al Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, coordina la línia de recerca Science 4 Diplomacy & Cooperation de la Unitat de Governança per a la Sostenibilitat. Al centre, coordina diversos projectes amb Ucraïna, un d’ells és el projecte finançat per la Unió Europea, SURE-AMR. Un projecte enfocat a enfortir les capacitats de recerca i innovació de l’Institut de Biologia Molecular i Genètica (IMBG) d’Ucraïna en l’àmbit de la resistència antimicrobiana.
Com es relaciona la teva formació en diplomàcia en el món científic de la recerca?
Les ciències socials són complementàries amb les ciències experimentals, i cadascuna pot aportar molt a l’altra, i viceversa. Les ciències socials, com la diplomàcia o la geopolítica, aporten eines d’anàlisi en contextos institucionals, normatius, polítics i estratègics que són essencials entendre perquè la recerca tingui impacte més enllà del laboratori. Quan algú es planteja la seva trajectòria professional, també pot tenir en compte aquesta interconnexió i el valor del treball interdisciplinari.
Incorporar una mirada de diplomàcia científica implica pensar la recerca també com a eina de cooperació, confiança i alineament institucional. Un exemple clar és la participació del BETA com a membre de la Coalició Internacional per a la Ciència, la Recerca i la Innovació liderada per la Comissió Europea per la reconstrucció d’Ucraïna. Això és un clar exemple de com la diplomàcia, la cooperació i la ciència, en un context de guerra són instruments clau per construir ponts cap a la reconstrucció d’un país.
Quins reptes suposa gestionar projectes amb Ucraïna?
Gestionar un projecte requereix una comunicació estreta amb els socis i una presència recurrent del consorci al país. Tanmateix, aquesta presencialitat a Ucraïna no és possible a causa de la situació que viu, fet que representa un repte en el desenvolupament del projecte, però que alhora n’esdevé un element motivador a posar més esforços per impulsar-lo.
A més, els talls freqüents d’electricitat i la manca de calefacció que pateix la població fan que les condicions siguin especialment dures per a ells i, d’alguna manera, també ens afecten a nosaltres, ja que treballem conjuntament com a equip.
Des del teu punt de vista què s’espera veure en un futur amb el projecte SURE-AMR?
El SURE-AMR és un punt de partida per a què IMBG pugui accedir a més finançament competitiu procedent de fonts europees. Els estem ajudant a crear un equip dins del centre, format per gestors de recerca, que funcioni com una Oficina d’Internacionalització. Això permetrà als investigadors disposar de suport administratiu i financer per accedir a fons competitius i que depenguin menys del finançament públic, que ara és limitat.
En l’àmbit més tècnic, i com a fruit de l’intercanvi de coneixements científics, esperem que aquest projecte capaciti el centre IMBG per poder donar suport, en un futur, al Govern d’Ucraïna. I això pugui impulsar una sèrie de reformes del Pla Nacional sobre la resistència antimicrobiana (AMR), amb l’objectiu final d’avançar cap a l’adhesió a la Unió Europea (UE).
Què és el que et motiva de la teva feina?
Em motiva veure com el treball en equip ens permet acostar-nos a grans objectius. És gratificant formar part d’un procés complex i exigent com la reconstrucció d’Ucraïna, i acompanyar al país en el seu camí cap a l’adhesió a la UE. És un procés que va de la mà de la cooperació científica i de la diplomàcia científica.
