La fertilització amb 170 kg de nitrogen per hectàrea i any és la més adequada per assegurar la collita als camps de doble cultiu anual d’Osona

Actualment, la majoria de municipis de la comarca d’Osona estan designats com a zones vulnerables pel que fa a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. Per revertir l’afectació que l’excés de nutrients tenen en les aigües subterrànies, el Decret 153/2019 estableix que a Osona no es poden superar els 170 kg de nitrogen per hectàrea i any provinents de fertilitzants orgànics. Però, és adequada aquesta quantitat establerta per normativa? Un estudi exhaustiu, desenvolupat durant 18 anys (2006-2024) a Osona, i liderat per Carme Casas, investigadora del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), afirma que aquesta és la fertilització més aconsellable per assegurar un bon rendiment de la collita als camps amb doble cultiu anual (un cereal d’hivern i un cereal d’estiu) en un terreny que només depèn de l’aigua de la pluja.

“La realització d’aquest assaig respon a la necessitat del sector agrícola de disposar d’informació sobre quines son les necessitats reals de nutrients dels cultius en els sistemes de doble cultiu anual en condicions de secà. També hem tingut en compte que a la zona estudiada, la disponibilitat d’aigua condicionava la viabilitat de la segona collita, la del cereal d’estiu”, explica la investigadora Carme Casas. A més a més, afegeix la investigadora del CT BETA, “també s’ha volgut determinar quina és l’estratègia de fertilització òptima en aquests sistemes que facin compatible la rendibilitat econòmica i els efectes mediambientals que poden comportar els excedents de nutrients en el sòl”.

Rendiment i sostenibilitat

Amb aquest estudi, desenvolupat pel CT BETA amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat de Catalunya, s’ha observat que, tenint en compte les condicions climàtiques i les característiques del sòl a la Plana de Vic, la fertilització amb 170 kg N/ha i any sembla ser la més apropiada per assegurar un bon rendiment de la collita dels dos cultius anuals. Aquesta dosi ajuda a reduir la lixiviació de nitrats, que ha tingut una importància cabdal en la regulació de les normes de fertilització i en la gestió de les dejeccions ramaderes durant les últimes dècades. També contribueix a minimitzar l’acumulació de fòsfor, una altra de les preocupacions en matèria de sostenibilitat agrícola, junt amb el contingut de potassi, els metalls pesants i la matèria orgànica que hi ha a la terra.

L’estudi ha avaluat com ha afectat la fertilització continuada amb purí de porc en aquests paràmetres i en la qualitat del sòl. Detalla que es van realitzar fertilitzacions amb diferents dosis de nitrogen i es va observar que la fertilització orgànica basada només en el nitrogen pot provocar desequilibris de fòsfor i potassi al sòl. És a dir, amb dosis baixes de nitrogen hi ha un petit excedent assumible de fòsfor i una disminució de potassi, mentre que amb dosis altes de nitrogen, s’acumula massa fòsfor a la capa superficial del sòl. Per aquest motiu, es recomana no superar els 170 kg N/ha, conèixer el rati nitrogen/fòsfor dels fertilitzants, i fer anàlisis periòdiques (cada 5 anys) del contingut de fòsfor i potassi en el sòl per mantenir-los dins dels nivells òptims. També és important suplementar amb adobs minerals quan calgui per cobrir les necessitats dels cultius sense generar excessos ni dèficits.

Resultats específics

La recomanació de 170 kg N/ha i any no és vàlida en els anys de sequera més severa, freqüents en el context de canvi climàtic actual, ja que en aquestes condicions caldria reduir aquesta dosi. Durant la sequera disminueix el rendiment de la planta i per tant l’absorció de nutrients, com el nitrogen o el fòsfor, la qual cosa comporta l’acumulació d’aquests elements en el sòl. Aquesta conclusió no seria extrapolable a zones que, per les característiques del sòl o que per la posició fisiogràfica, tenen una major disponibilitat d’aigua durant l’estiu.

L’assaig destaca també que la producció augmenta significativament amb la fertilització nitrogenada amb purí en el cultiu d’hivern durant la major part dels anys avaluats, tant en el cultiu del triticale (cereal que prové del creuament entre blat i sègol) com en l’ordi. En els cultius d’estiu, blat de moro i sorgo, en canvi, no s’han observat diferències significatives en la producció. Per aquest motiu, es recomana aplicar la major part del nitrogen en la cobertora del cereal d’hivern (quan el cultiu ja ha nascut).

Estudis com aquests, de gairebé dues dècades de durada, són poc freqüents i molt valuosos, perquè proporcionen prou dades per extreure conclusions sòlides sobre els efectes que té l’ús continuat de fertilitzants orgànics, com el purí de porc, en la qualitat del sòl.

Una guia sobre fertilització

Els resultats d’aquest assaig experimental de llarga durada −gairebé dues dècades− sobre fertilització amb purí de porc en sistemes de doble cultiu anual s’acaben de publicar al document tècnic “Estratègies de fertilització en sistemes de doble cultiu en condicions de secà a La Plana de Vic (Osona)”, elaborat de forma conjunta entre el Centre Tecnològic BETA i el DARPA. Aquesta guia, que inclou la síntesi dels resultats de l’assaig, les conclusions i les recomanacions específiques per a la fertilització, és un recurs de gran interès per determinar l’estratègia de fertilització òptima, que combina rendibilitat econòmica i sostenibilitat ambiental.