- Segons el projecte europeu “Plastic Pirates”, del total de residus plàstics que hi ha als ecosistemes fluvials, el 82% són d’un sol ús, com ara bosses, tovalloletes i envasos
- El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC ha recollit els resultats del projecte per quart any consecutiu i confirma la necessitat d’un consum més responsable, amb menys productes envasats i hàbits més sostenibles
- Aquest curs hi han participat 38 centres educatius de Catalunya i més de 1.800 joves, que han mostrejat 72 trams de riu
Vic, 27 de juny de 2025. El projecte europeu de ciència ciutadana “Plastic Pirates”, coordinat a Espanya pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), presenta nous resultats que confirmen que els plàstics d’un sol ús continuen sent els contaminants més habituals als rius de Catalunya. Aquesta tendència es manté estable i es detecta principalment en zones urbanes. Els resultats d’enguany del projecte mostren que el 69% dels residus són plàstics, i que el 82% d’aquests corresponen a plàstics d’un sol ús, com ara bosses, tovalloletes i envasos d’aliments.
Obtenir aquests resultats és rellevant per conèixer l’estat dels rius, ja que la contaminació per plàstics ha estat àmpliament estudiada en ecosistemes marins, però molt menys en els fluvials. Hi ha pocs estudis sobre la presència de residus plàstics als rius i el seu paper en el transport de contaminants fins al mar. Aquest curs han participat al projecte “Plastic Pirates” un total de 38 centres educatius de Catalunya, amb més de 1.800 joves implicats, que han mostrejat 72 trams de riu a la tardor i a la primavera. A part de Catalunya el projecte també es realitza al País Valencià i Castella i Lleó.
“Actualment, sabem que els nostres rius aporten grans quantitats de residus, especialment plàstics, al mar Mediterrani, que s’ha convertit en una de les zones amb més acumulació de plàstics al món”, explica Meritxell Abril, investigadora del Centre Tecnològic BETA i membre del projecte “Plastic Pirates” a l’Estat espanyol. Segons Abril, “conèixer l’estat dels rius permet identificar els factors que més els perjudiquen i transmetre aquest coneixement a la societat, de manera que es pugui traduir en canvis en els hàbits de consum”.
Els resultats obtinguts estan estretament relacionats amb els hàbits de consum de la societat. Als supermercats, és habitual trobar aliments envasats en plàstics d’un sol ús, mentre que les opcions sense envàs són sovint escasses o menys accessibles. Per això, canviar els hàbits de consum és un primer pas clau per reduir la presència de plàstics als rius. Apostar per productes amb menys embalatge, reutilitzables o comprats a granel, així com fomentar canvis en la producció i distribució a través de l’educació i la demanda col·lectiva, pot contribuir significativament a la millora de la salut dels ecosistemes fluvials. A més, la conscienciació i l’educació ambiental juguen un paper fonamental per fomentar un consum més responsable i sostenible.
Metodologia del projecte
El projecte “Plastic Pirates” combina ciència i educació. Les escoles apliquen tècniques científiques estandarditzades per analitzar la presència i tipologia de residus flotants a la ribera de rius i rierols. Aquest projecte no només forma els joves en el mètode científic sinó que els permet participar en una iniciativa europea, amb dades que s’integraran en publicacions científiques. A la vegada, aquesta activitat consciencia als joves de l’impacte ambiental dels residus plàstics, als ecosistemes fluvials, i els ajuda a comprendre la importància de modificar els hàbits de consum reduint els plàstics d’un sol ús.
Per dur a terme el mostreig dels trams de riu, primer es fa una delimitació clara de la zona on es recolliran les dades, seleccionant un tram representatiu del curs fluvial. Un cop definida l’àrea de mostreig, es procedeix a la recollida de mostres d’aigua amb l’objectiu d’analitzar la presència de microplàstics. Paral·lelament, es fa una quantificació i classificació general dels residus presents a la ribera del riu, tot identificant-ne la tipologia, la densitat i la distribució. S’utilitzen materials específics com un kit de mostreig i un protocol. Finalment, es completa el procés amb una classificació exhaustiva dels residus trobats, diferenciant-los per materials, origen i possible impacte ambiental.
Els resultats obtinguts es comparteixen amb l’alumnat, i se’n extreuen conclusions que es posen en comú per elaborar conjuntament possibles solucions que permetin reduir la contaminació fluvial.
Sobre el projecte
El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, la Universitat de Burgos (UBU) i la Fundación Oxígeno, amb la col·laboració de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua – CSIC, han impulsat la implementació d’aquest projecte europeu de ciència ciutadana per a joves a Catalunya, al País Valencià i a Castella i Lleó. Els investigadors del CT BETA i de la Universitat de Burgos recullen les dades i les integren en una base de dades d’àmbit europeu.
El projecte “Plastic Pirates” va néixer a Alemanya el 2016 i hi participen no només centres educatius sinó també associacions i agrupacions repartits per Europa. Al costat d’Espanya, hi prenen part Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Eslovàquia, França, Grècia, Hongria, Holanda, Itàlia, Lituània i Portugal, i és una de les xarxes de ciència ciutadana més grans adreçada a joves que existeixen avui dia. Aquest projecte rep finançament per part de la Comissió Europea – Horizon Europe en l’àmbit de la missió “Restaurar el nostre oceà i les nostres aigües per al 2030” i compta amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC: referent europeu en sostenibilitat
El CT BETA va néixer el 2014 per donar impuls a l’activitat investigadora en el camp de les tecnologies ambientals i la bioeconomia circular a la UVic-UCC. En els seus gairebé deu anys d’història ha esdevingut un actor rellevant per al desenvolupament tecnològic, la millora de la competitivitat i la qualitat de la vida de les societats rurals, amb especial atenció al sector agroalimentari.
A més, el CT BETA també s’ha convertit en un actor pioner en la integració de la sostenibilitat ambiental, econòmica i social en els sectors industrials, i ha desenvolupat la capacitat de tenir influència directa sobre tots els nivells de l’administració pública, per acompanyar en el desenvolupament de noves polítiques ambientals basades en evidències científiques.
